DONAR VALOR A LA PRODUCCIÓ ARTÍSTICA

Quan vaig començar a explorar la possibilitat de vincular l’art amb les emocions vaig interessar-me per l’Arteràpia. Des del respecte que em mereix aquesta disciplina, vaig discrepar de seguida de l’enfoc.

L’Arteràpia es val de l’art per guarir, la qual cosa pot suposar un alt benefici per a la persona, però s’allunya de la creativitat, no dóna cap valor a la producció artística, ja que només és una eina, com ho és el riure en risoteràpia o la música en musicoteràpia.

La meva intenció és donar valor a l’obra que es realitza, emparant-me en el convenciment que desenvolupar un pensament creatiu aporta molts més beneficis a la llarga, que el simple fet de resoldre un aspecte puntual amb un exercici aïllat.

Donar aquest valor vol dir aprendre bé la tècnica, constatar un aprenentatge i emprar les dues coses en produccions posteriors, ja sigui en el mateix fet de crear noves obres com en el de crear noves solucions a conflictes personals.

Quan als tallers aprenem la tècnica japonesa de plegat i tintat de paper, anomenada orizomegami, deixem constància de la part de voluntat i la part d’atzar que conflueixen en tots els aspectes de la vida i quan obrim el mocador de paper i en veiem l’estampació final, deixem constància de l’aprenentatge. Tanmateix, el benefici no s’acaba aquí, hem après una tècnica que podrem aplicar per embellir els tovallons d’una festa d’aniversari, per exemple.