Per què a mi?

Tots i totes en algun moment de la vida (si no més d'un) ens hem preguntat "per què a mi?": Per què m'han acomiadat de la feina? Per què no em correspon la persona estimada? Per què no em marxa aquest dolor? Per què? Per què? Per què?

Quan ens assalta aquesta pregunta entrem en una fase victimista que ens paral·litza perquè, és clar, som tan desgraciats que prou pena tenim. L'Univers sencer ha fet una conxorxa perquè el cel ens caigui al damunt del cap i només podem plorar pels racons... Per si fos poc, aquesta lletania que ens abalteix per un fet concret l'arrosseguem a altres aspectes de la vida i entrem en una espiral d'infortunis que no podem pair.

El fet és que ens equivoquem de pregunta, si en lloc de preguntar-nos "per què a mi?" ens preguntem "què vol dir que em passi això?" podrem començar a explorar l'origen i solució al nostre problema. Caldrà fer un exercici d'autocrítica, analitzar què té de bo aquest imprevist, obrir-se a una perspectiva panoràmica que ens permetrà entendre el sentit real d'aquesta crisi i podrem contestar la pregunta clau: "què he de fer?".

Així doncs, passar de ser una víctima a analitzar el sentit, assumir la responsabilitat del propi esdevenir i, sobretot, actuar, serà la clau per superar qualsevol crisi. És el que jo en dic: "fer del defecte, virtut", aprofitar una crisi per canviar el rumb cap a una destinació més favorable.

Quan no anem on ens porta el cor, la vida ens atura perquè hi reflexionem. Aprofita-ho!