La mandra, la por i la culpa miren com passen els trens
Has pensat per què continues a l'andana? Per quin motiu no agafes un tren que et pot proporcionar un viatge més amable, unes millors vistes, noves coneixences i horitzons més grans?
La paràlisi conductual té tres fantasmes que l'assetgen: la mandra, la por i la culpa. Pensa quin o quins et mantenen immòbil a tu. Tot allò que deixes de fer és un tren que perds, per això cal vèncer aquests fantasmes, perquè puguis ser qui realment ets i puguis estar allà on vols estar.
La mandra és una justificació de la baixa autoestima. Esforçar-se a fer una dieta, a anar al gimnàs, a treure's una titulació, a mirar ofertes de treball, fins i tot a vestir-se a les 10 de la nit perquè t'han proposat anar al cinema... són accions que sabem perfectament que milloren el nostre estat d'esperit, que si les fem ens sentirem millor, tanmateix fa tanta mandra ser constant i no obtenir resultats immediats que sovint deixem passar aquests trens. I la mandra només et perjudica a tu.
La por és una vulnerabilitat del control i ens agrada tant tenir-ho tot controlat que no podem ni imaginar com ens sentiríem si féssim tal o tal cosa i sortís malament, o si la féssim i sortís bé o, encara, si la féssim i ens sentíssim jutjats. El fracàs, l'èxit i el judici són a la base de totes les pors i per tal de no haver-nos-hi de trobar, deixem passar aquests trens. l por només et perjudica a tu.
La culpa, ai, la culpa! La culpa és una creença limitant de la nostra moral judeocristiana i costa d'erradicar, perquè l'infern, encara que siguis un descregut, crema per als culpables, per això tampoc no ens permet actuar, perquè més val menjar poc i pair bé. I fem adéu als trens que passen. I la culpa només et perjudica a tú.
Però tu ets lliure. Oblides que ets lliure. Tens al teu abast tot l'Univers. Espavila't, arrisca't, procura per tu. Agafa tots els trens que passin, gaudeix del camí, equivoca't i aprèn.
I ara fes una llista de les coses que et fan mandra de les coses que et fan por, de les coses que et fan sentir culpable i escriu al costat quin benefici t'aportaria fer-les, i fes-les. És una manera d'estimar-te. Si ho fas una vegada, una única vegada, la propera et serà més senzilla, només caldrà que l'evoquis i reconeguis quin plaer vas sentir.
