Els nivells de la por

La por és una emoció paralitzant. Per bé que la por que ens alerta dels perills i ens permet reaccionar és "saludable" i necessària (no hauríem sobreviscut com a espècie si no haguéssim après a sortir corrents de l'ós cavernari), viure permanentment atemorit no permet que ens desenvolupem ni ens deixa prendre decisions, ni sortir de les crisis ni avançar.

A mi m'agrada molt la frase de Michel de Montaigne que diu: "La meva vida és plena de desgràcies que mai no han arribat a passar" perquè descriu molt bé la manera com ens generem un neguit que no és del present, i com a tal no té cap sentit que existeixi.

La por té tres nivells de conciència. En el primer nivell hi ha les pors que provenen de fets que són inevitables: envellir, jubilar-se, una guerra, una catàstrofe natural... i les pors sobre les quals podem actuar: canviar de feina, tornar a estudiar, parlar en públic, divorciar-se, tornar a conduir, volar...

Totes aquestes pors de primer nivell, però, es poden resumir en tres pors de segon nivell: la por al fracàs, la por a l'èxit i, sobretot, la por al judici. Què faré si no em surt bé? Però, i si em surt bé, ja ho podré assumir? I què pensaran els altres si prenc aquesta decisió? Se'n veurà afectada la meva imatge? Em jutjaran?

I, finalment, en un tercer nivell trobem la por més inconscient, que és la base de totes les pors, la que realment les engloba totes i sobre la qual hem d'actuar, això és: la por a tenir por. Molt en el fons es tracta d'un tema de gestió que ens sobrepassa: Seré capaç de moure'm en aquesta nova circumstància? Ho sabré gestionar?

El consell és clar, l'única manera de vèncer aquesta por és afrontar-la. Fer allò que ens fa por és l'únic antídot. Si ho fas t'adonaràs que no passa res terrible, al contrari, t'alliberaràs.

Als tallers fem servir eines creatives per ajudar-t'hi. Marca't objectius petits i pregunta't per a cadascun: "què necessito?".